Aquest manual té com a objectiu introduir l’alumne a l’escriptura i la lectura de la llengua àrab, que és l’idioma oficial que escriuen i parlen més de 250 milions de persones a més de 20 nacions que s’estenen des de la costa atlàntica del nord de l’Àfrica fins a Oman i des de Síria fins a les Comores. L’àrab és llengua oficial a Aràbia Saudita, L’Alger, Bahrain, Comores, Txad, Egipte, Emirats Àrabs Units, Eritrea, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Marroc, Mauritània, Oman, Palestina, Càtar, Sàhara Occidental, Síria, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Tunísia, Iemen i Djibouti. A més, s’entén a altres països on la religió majoritària és l’Islam. Es divideix generalment en àrab clàssic, àrab literari modern i àrab col•loquial. L`àrab clàssic data, almenys, del segle VI de l’era cristiana, és la llengua en la qual està escrit l’Alcorà i la més usada per grans personalitats literàries com al-Mutanabbi, Ibn Jaldún, etc. L’àrab literari modern és el que fan servir a les seves obres escriptors com Taha Husayn, Tawfiq al-Hakim o Naguib Mahfuz, i el de la premsa i la ràdio. Difereix del clàssic al vocabulari i a la sintaxi.