en una ciutat antiga i de pedra com aquesta, capaç de provocar dolors i ferides, no és fàcil ser nen. el contacte amb la ciutat pot ser fred i rude, com la pedra, com la guerra. com a teló de fons, la tragèdia de la segona guerra mundial, un monstre del qual el petit albanès, protagonista de la història, se sap defensar tal com només saben fer les criatures. per a ell, que encara no coneix la bogeria dels grans, tot pren una aparença de joc i de descobriment: el toc de queda, les corregudes cap al refugi antiaeri...aquesta novel·la autobiogràfica està narrada des de la perspectiva d`un nen, la veu del qual ens desvela un món fora de la història, en què les supersticions i els esdeveniments s`enllacen i es barregen per donar a aquestes memòries un caràcter d`onírica reflexió.