el premi la sonrisa vertical 1979 ens va sobtar amb una doble sorpresa : 1) pel fet de sortir guanyador del certamen un llibre en català tot i que el jurat era essencialment castellano-parlant, i 2) perquè sota el pseudònim d´ofèlia dracs, s´hi amagaven vuit autors, alguns ja coneguts per les seves activitats literàries en l´àmbit de la cultura catalana, i d´altres per la seva col-laboració en la desapareguda revista satírica «el be negre».els joaquims soler, monzó i carbó, els jaumes fuster i cabré, xavier romeu, joan rendé i josep maria i lla van decidir un dia —així ens ho van fer saber després del desconcert inicial del jurat i la posterior identificació de cada autor— aplegar-se per a conferir un llibre de deu contes sota el títol (suggerit per una cançó popular catalana) de deu pometes té el pomer. sembla ser que també van demanar la col-laboració a dues escriptores, les quals, finalment, per diferentes raons, van declinar l´oferiment, potser recordant una altra malhaurada poma. . . axí, doncs, dos dels vuit components del grup van redactar els dos contes que calien per a completar les deu pometes del pomer literari.curiosament, però, el jurat en cap moment va sospitar que ofèlia dracs fos un autor/a de vuit caps. això deu ser degut, creiem, al fet que els autors havian acordat prèviament recuperar per a la literatura el llenguatge de carrer normalment utilitzat a catalunya per als afers del sexe, el qual va ser i és encara un del més vius i expressius de la península. i tot i que els personatges i les situacions que animen aquests contes són molt diferents l´un de l´altre, no hi ha dubte que, a través del llenguatge, aconsegueixen aquella unitat que va «desconcertar» el jurat. unitat que també rau en la mateixa naturalesa dels llocs on es desenvolupa l´acció de la majoria dels contes : barris populars de la gran ciutat industrial.així, doncs, entre històries calentes, molt d´avui dia, algunes molt trivials, amb un toc d´humor en la majoria dels casos, el lector es trobarà revivint, en més d´una ocasió, situacions que, probablement, ell mateix ha experimentat.