Ja ho deia Hölderlin. Anhel pujar a la llunyania encrepuscle. I a tu, cor ferit, també et vindria de gustpujar als turons, beure el foc del cel i el vi dels déus,envellir ebri de núvols, tocant excitat la llunyania. Demanesuna nova treva a l'atzar però l'alba t'ha parattrampa. Saps, com Rilke, que es perdrà la paraula ique la mort és gran i cansa molt. Ara, entre bastidors,com un actor que envelleix tement per la memòria,exhibeixes una certa indife