quan el febrer de 1993 ens vam instal·lar a lanzarote, conservant sempre la casa de lisboa, els meus cunyats maría i javier, que hi vivien des de feia alguns anys, juntament amb luis i juanjo, acabats d`arribar, em van regalar un quadern que havia de servir de registre dels nostres dies canaris. només posaven una condició: que de tant en tant fes esment d`ells.mai no vaig escriure res en aquest quadern, però va ser així, i no d`altra manera, que van néixer els quaderns de lanzarote, que durant cinc anys veurien la llum. avui, sense esperar-m`ho, em trobo en una situació semblant. aquest cop, però, les causes motrius són pilar, sergio i javier, que s`ocupen del bloc. em van dir que m`havien reservat un espai al bloc i que hi he d`escriure, el que sigui, comentaris, reflexions, simples i opinions sobre això i allò, en fi, el que vingui a tomb. molt més disciplinat del que sovint semblo, els vaig respondre que sí, senyor, que ho faria sempre que no m`exigissin per a aquest quadern l`assiduïtat que m`havia imposat a mi mateix per als altres. per tant, pel que això pugui valer, compteu amb mi. josé saramago