La importància de ser Frank (1895), la millor comèda d’Oscar Wilde i una de les grans obres de la literatura occidental, juga amb l’equívoc, la paradoxa, la mentida, laEncuadernación: RústicaColección: Llibres Clau dualitat universal i la ignorància de la propia identitat en el món aristocràtic victorià de final del segle XIX. Al títol original, The Importance of Being Earnest, ja hi trobem l’equívoc, perquè earnest, en anglès, vol dir seriós, “sincer”, però es pronuncia igual que Ernest. Aquest títol és de difícil tradució, però, Jaume Melendres, en la seva versió excessivament lliure, va saber trobar, tanmateix, un títol vàlid per a la llengua catalana, La importància de ser Frank (198l), i per això ens en servim. L’argument està tan ben travat que fer-ne la més breu informació és impossibe perquè destruiríem el seguit de grans sorpreses constants en aquesta comèdia. Només direm que hi ha tants embolics que, al final arribem a un veritable conflicte sense solució, que és com Goethe defineix la tragèdia, i aquests finals tràgics, només es poden resoldre amb l’aparició d’un “deus ex machina”. Al 1895 no hi havia ja deus que baixessin del cel amb una màquina, però Wilde ho va saber resoldre mitjançant un dels personatges el qual, atabalat i distret com és, i sense adonar-se, és clar, que actua com un deus ex machina, ho acaba resolent tot.