Aquest volum col·lectiu, plurilingüístic i a estones pluridisciplinar és el resultat d’una reflexió conjunta, iniciada oralment en un seminari de recerca celebrat a la Universitat de Girona cap a la darreria de l’any 2016 i reelaborada tot seguit per escrit, sobre la incidència de la religió a l’Europa moderna; una època (segles XVI-XVIII) considerada tot sovint, i per contra, com l’inici d’un inevitable o perfectament decantat procés de secularització o ‘desencantament’ del món. En aquest llibre, doncs, es mostra la pervivència del “paradigma macabeu” en el pensament polític de l’Europa moderna; ni que fos, és clar, en competència o en combinació amb altres llenguatges o punts de vista, com ara el del dret, el republicanisme o fins i tot l’amistat. Alhora, algunes altres contribucions posen l’èmfasi en el paper de la religió (o d’allò religiós) en la vida social de l’Europa moderna. Perquè la religió no era –ni és– només un grapat d’idees o creences sobre el ‘més enllà’, sinó també una forma de ‘ser aquí’. Tot plegat es pot considerar una manera indirecta d’abordar la problemàtica general d’allò que podem dir-ne la secularització i els seus límits