"A l’escriptura de Dolors Miquel trobem un ineludible transfons d’accés, mitjançant l’escriptura, a una comprensió del món que se sap finestra petita en l’anhel de la transparència. Finestra que, des de la limitació, acaba assumint que és el llenguatge el lloc únic del pont. El que trobo al darrere de la poesia és un abisme i també una lectura esquinçada però afectuosa aquella pau que atorga el pas del temps i ens reconcilia amb el nucli familiar i el seu record" (De l'epíleg d'Àngels Moreno).