Reseña del libro "Absolutisme i liberalisme a Espanya (1808-1843) (en Catalá)"
A tot arreu d'Europa, a partir de les revolucions liberals del segle XIX, les institucions, lleis i costums tradicionals, amb origen en el món format a principis de l'Edat Mitjana i que, al llarg dels segles, havien anat canviant i evolucionant, van passar a considerar-se una rèmora de l'Antic Règim, terme que, segons els liberals, designava uns temps, afortunadament passats, d'obscurantisme i ignorància que, en nom del progrés, calia deixar enrere com més aviat millor perquè els únics principis vàlids per organitzar una societat civilitzada eren els que al segle XVIII havien enunciat els pensadors de la Il-lustració, duts a la pràctica en les revolucions americana de 1776 i francesa de 1789. Es comprèn, doncs, que, igual com a qualsevol altre país d'Europa, la revolució liberal representi a Espanya un tall molt important, en el qual cal buscar l'origen de moltes de les realitats d'avui dia perquè de l'Antic Règim només va sobreviure'n allò que els liberals consideraren compatible amb els seus principis.
