Reseña del libro "Guia de Vies Verdes i Camins Naturals -Sua"
Ja fa dues dècades que van començar a establir-se
vies verdes a Catalunya. Les plataformes dantics
trens de caire local o minaire que havien quedat
abandonades i eren devorades per la vegetació i la
degradació es van recuperar per a ús ciutadà. Així, recorreguts
eminentment plans van ser envaïts per caminants,
ciclistes i fins i tot genets. Camins lliures de
cotxes, amb baranes de fusta en els llocs que podien
tenir una mica de risc, amb bancs per seure i fonts on
trencar la set, amb antigues estacions reconvertides
en bars, restaurants o centres dinformació. I, al darrere,
hi van arribar empreses de lloguer de bicicletes,
allotjaments
el fenomen va créixer, tot i que no es
pot dir el mateix de la xarxa de vies verdes. Certament,
tenim una de molt limitada.
En aquest volum hem recollit totes les oficials i a més
hem afegit els anomenats Camins Naturals, una iniciativa
del Ministeri dAgricultura que també va començar
lany 1993 i que senyalitza camins dinterès històric,
cultural i natural i que no són molt coneguts, la veritat.
Catalunya és, eminentment, un país de muntanyes.
De manera que les vies verdes i els camins naturals
que majoritàriament segueixen els cursos fluvials,
per bé que hi ha excepcions proporcionen una xarxa
dexcursions assequibles a tota mena de caminants i
ciclistes, sense exagerats esforços físics.
